A mesura que es van filtrant les males pràctiques comeses per l'anterior Junta directiva, més gran se'm fa el record del recentment mort ex-jugador del Barça de futbol, en Manchón.
Alguns dels anteriors directius del club van, pressumptament, aprofitar-se del Barça per permetre's gaudir d'interessos personals. En canvi, el gran Manchón, que podia haver-se servit de la seva fama gràcies a pertànyer a la coneguda davantera de les cinc copes, recordada en la cançó d'en Serrat: "...Basora, César, Kubala, Moreno i Manchón..." mai no va voler treure'n profit. Considerava que era ell qui devia al Barça i no a l'inrevés. I que ja era prou feliç en poder participar en els partits dels Veterans del Barça i en córrer la banda els dos dies que entrenaven a la setmana.
Com que he tingut la sort de conèixer-lo, puc afirmar que així era: el seu somriure de satisfacció, per poder participar dimarts i divendres en els partidets d'entrenament dels Veterans, demostrava que era l'home més feliç del món en aquells moments. Altres ho han estat dilapidant els diners dels socis. Aquests ja han demostrat el seu sentiment envers Manchón abans de començar el partit contra el Mallorca. Ara hauran de demostrar que en pensen de l'actuació del anteriors directius en la propera Assemblea de Compromisaris. Em penso que no els donaran un aplaudiment i una pregària com ho han fet amb en Manchón.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada