Gran decisió de la nova junta!

Amb tot el soroll de les diferències en com creu l'anterior junta i l'actual que s'han de tancar els comptes del Barça del passat exercici, ha passat per alt un tema que considero que convindria resaltar per la seva importància social.

Es tracta que la nova junta ha acordat que a tots els nous contractes esportius s'exigirà la contribució per part del jugador de l'1 % als veterans perquè en puguin fer ús en favor dels seus associats més necessitats.

Després d'una època on l'anterior directiva havia estat poc receptiva a les necessitats que plantejaven les Agrupacions de veterans de futbol i bàsquet del Barça, els nous directius sí que han tingut l'encert de ser sensibles als qui en el seu moment van donar tot pel club, i que ara demanen que se'ls retorni l'ajut en favor d'aquells veterans que no han tingut la sort o l'encert en que la vida els hagi continuat somrient després d'abandonar l'esport.

Felicito de tot cor la nova junta per la decisió presa. Tant de bo encertin també en la resta de les seves gestions durant els sis propers anys.

Comencem malament

El Sandro Rosell ha parlat de ser el president de tots, d’acabar amb tots els ismes, d’anar tots plegats. Però després de les primeres declaracions tant d’ell com de la nova junta, sembla que no vulgui aconseguir-ho. Tan fàcil com seria passar de puntetes sobre el tema del president d’honor fins que arribi l’assemblea on havia de plantejar si els socis volien o no aquesta figura, el que ha fet és tot el contrari: donar-li rebombori i despertar vells records.

Ha faltat temps perquè en Johan Cruyff saltés de la seva cadira i anés esperitat cap a l’estadi ha fer el seu propi numeret. Si ells xerren, jo també (suposo que deu haver pensat).

Un gran final per un assumpte que ja va començar malament quan en Joan Laporta va treure’s del barret aquesta presidència d’honor, a darrera hora i sense consultar-ho als socis.

I el que és pitjor: enlloc de crear ponts de diàleg, cada cop es posicionen més lluny i més encastellats a la seva posició. Mal presagi!

Indemnitzacions no gaire lògiques

Poc després del traspàs de poders presidencials ens hem assabentat que tant l'Oliver com l'Alexanco han rebut una indemnització ben generosa per deixar el càrrec que ocupaven. Contra això res no s'ha pogut fer, segons indiquen els nous directius perquè tot era legal. I com que no els interessava que continuessin, doncs no han fet més que queixar-se i empassar-s'ho.

Crec que no es poden limitar a això. Cal aprendre d'allò que consideres una errada o una injustícia, i cercar el remei necessari per tal d'evitar que torni a succeir. Considero que una de les coses que es poden fer és deixar recollit als estatuts que els càrrecs de confiança d'una junta no poden tenir un mandat més enllà dels anys que li restin a la junta que els contracta. I que la finalització del mandat no comporti una indemnització, ja que és un motiu lògic d'extinció de la relació contractual en un càrrec de confiança.