Els triomfs no ho justifiquen tot

Aquesta setmana he escoltat i llegit molts socis del Barça que deien que no s'havia d'investigar l'actuació dels anteriors dirigents del Barça perquè aquests eren els principals responsables de l'època de més triomfs del Barça.

No hi estic d'acord. Tant si s'ha guanyat com si no, s'hauria de revisar sempre el que s'ha fet. El Barça no pertany als dirigents, sinó a tots els socis. Per tant aquests han de poder comprovar que no s'han malbaratat diners, recursos o talent.

El fet que la pilota entri o no a la porteria contrària no ha de servir d'excusa per a cometre totes les malifetes que hom vulgui. Els triomfs d'avui poden esdevenir èpoques de sequera demà, si desapareixen els recursos que facin possible mantenir el club al cim de l'esport mundial. L'esport, i en especial el futbol actual, requereixen de molts diners per mantenir no només les estrelles, sinó també tot l'entremat de treballadors del club que permetran que el Barça continuï assortit de joves promeses, de noves campanyes de marqueting, de recursos econòmics líquids, i tants d'altres elements que no estan al terreny de joc, però que influeixen en el manteniment de la bona marxa del club.

Els triomfs esportius no han d'amagar les males polítiques socials, econòmiques o de qualsevol altra mena. Pel bé del Barça actual i del futur.

La due dilligence

S'ha escrit força sobre l'actual due dilligence que han encarregat els actuals dirigents del Barça. Però jo m'estimo centrar-me més en el futur. Se'n faran més, després del rebombori que està causant l'actual? Compensa els diners invertits, els ulls de poll aixecats, el ressó mediàtic, les filtracions interessades, etc.?

La meva opinió és que un cop la directiva actual ha fet aquesta, també hauria de fer el pas d'incorporar-la "de fàbrica" després de cada procés electoral, hi hagi canvi o no de membres directius. Si volem transparència, que n'hi hagi ara i sempre. I no només quan entren directius enfrontats amb els anteriors. I que sigui supervisada per un nombre de socis triat per les seves conegudes "habilitats" en el terreny econòmic o docent per tal que puguin donar fe que s'ha fet bé i que no s'amagaran dades si els nous directius són de la mateixa corda que els anteriors en el càrrec.

D'aquesta manera tots els dirigents del club haurien de treballar amb el màxim rigor i servei possibles, en saber que a la fi del seu mandat serà revisada professionalment la seva actuació.

Canvi de gespa anual

La forma de jugar del Barça ens enamora. El futbol de toc, de moviment de la pilota, de triangulacions en espais reduïts és un senyal d'aquest equip des de fa anys. Però té un component afegit que sense ser vital, sí que ajuda molt i molt: l'estat de la gespa.

A l'Estadi, la gespa està tallada d'una determinada manera i regada en uns moments determinants, que ajuden l'equip a practicar el seu millor futbol. La pilota circula ràpidament, perquè no està tan alta com quan l'equip es desplaça a jugar a d'altres camps, i va arran de terra, ja que no hi ha clapes ni sorra. Però desgraciadament no sempre és així. Hi ha anys, com l'actual, on la calor o alguna malaltia han fet que la gespa no hagi arrelat bé i dificulti el joc del Barça enlloc de afavorir-lo.

Com que no és la primera vegada, el meu suggeriment és que el club es plantegi canviar-la cada any. Si tan important és pel bon joc, per què no plantejar-se una partida anual pel canvi de gespa. Bé que hi ha altres partides al pressupost que anualment s'hi incorporen i no afecten directament a l'equip de futbol. Doncs si és així, per què no invertir anualment en un element que sí que influeix directament en els resultats esportius?

En Manchón i l'anterior directiva

A mesura que es van filtrant les males pràctiques comeses per l'anterior Junta directiva, més gran se'm fa el record del recentment mort ex-jugador del Barça de futbol, en Manchón.

Alguns dels anteriors directius del club van, pressumptament, aprofitar-se del Barça per permetre's gaudir d'interessos personals. En canvi, el gran Manchón, que podia haver-se servit de la seva fama gràcies a pertànyer a la coneguda davantera de les cinc copes, recordada en la cançó d'en Serrat: "...Basora, César, Kubala, Moreno i Manchón..." mai no va voler treure'n profit. Considerava que era ell qui devia al Barça i no a l'inrevés. I que ja era prou feliç en poder participar en els partits dels Veterans del Barça i en córrer la banda els dos dies que entrenaven a la setmana.

Com que he tingut la sort de conèixer-lo, puc afirmar que així era: el seu somriure de satisfacció, per poder participar dimarts i divendres en els partidets d'entrenament dels Veterans, demostrava que era l'home més feliç del món en aquells moments. Altres ho han estat dilapidant els diners dels socis. Aquests ja han demostrat el seu sentiment envers Manchón abans de començar el partit contra el Mallorca. Ara hauran de demostrar que en pensen de l'actuació del anteriors directius en la propera Assemblea de Compromisaris. Em penso que no els donaran un aplaudiment i una pregària com ho han fet amb en Manchón.