Els triomfs no ho justifiquen tot

Aquesta setmana he escoltat i llegit molts socis del Barça que deien que no s'havia d'investigar l'actuació dels anteriors dirigents del Barça perquè aquests eren els principals responsables de l'època de més triomfs del Barça.

No hi estic d'acord. Tant si s'ha guanyat com si no, s'hauria de revisar sempre el que s'ha fet. El Barça no pertany als dirigents, sinó a tots els socis. Per tant aquests han de poder comprovar que no s'han malbaratat diners, recursos o talent.

El fet que la pilota entri o no a la porteria contrària no ha de servir d'excusa per a cometre totes les malifetes que hom vulgui. Els triomfs d'avui poden esdevenir èpoques de sequera demà, si desapareixen els recursos que facin possible mantenir el club al cim de l'esport mundial. L'esport, i en especial el futbol actual, requereixen de molts diners per mantenir no només les estrelles, sinó també tot l'entremat de treballadors del club que permetran que el Barça continuï assortit de joves promeses, de noves campanyes de marqueting, de recursos econòmics líquids, i tants d'altres elements que no estan al terreny de joc, però que influeixen en el manteniment de la bona marxa del club.

Els triomfs esportius no han d'amagar les males polítiques socials, econòmiques o de qualsevol altra mena. Pel bé del Barça actual i del futur.

La due dilligence

S'ha escrit força sobre l'actual due dilligence que han encarregat els actuals dirigents del Barça. Però jo m'estimo centrar-me més en el futur. Se'n faran més, després del rebombori que està causant l'actual? Compensa els diners invertits, els ulls de poll aixecats, el ressó mediàtic, les filtracions interessades, etc.?

La meva opinió és que un cop la directiva actual ha fet aquesta, també hauria de fer el pas d'incorporar-la "de fàbrica" després de cada procés electoral, hi hagi canvi o no de membres directius. Si volem transparència, que n'hi hagi ara i sempre. I no només quan entren directius enfrontats amb els anteriors. I que sigui supervisada per un nombre de socis triat per les seves conegudes "habilitats" en el terreny econòmic o docent per tal que puguin donar fe que s'ha fet bé i que no s'amagaran dades si els nous directius són de la mateixa corda que els anteriors en el càrrec.

D'aquesta manera tots els dirigents del club haurien de treballar amb el màxim rigor i servei possibles, en saber que a la fi del seu mandat serà revisada professionalment la seva actuació.

Canvi de gespa anual

La forma de jugar del Barça ens enamora. El futbol de toc, de moviment de la pilota, de triangulacions en espais reduïts és un senyal d'aquest equip des de fa anys. Però té un component afegit que sense ser vital, sí que ajuda molt i molt: l'estat de la gespa.

A l'Estadi, la gespa està tallada d'una determinada manera i regada en uns moments determinants, que ajuden l'equip a practicar el seu millor futbol. La pilota circula ràpidament, perquè no està tan alta com quan l'equip es desplaça a jugar a d'altres camps, i va arran de terra, ja que no hi ha clapes ni sorra. Però desgraciadament no sempre és així. Hi ha anys, com l'actual, on la calor o alguna malaltia han fet que la gespa no hagi arrelat bé i dificulti el joc del Barça enlloc de afavorir-lo.

Com que no és la primera vegada, el meu suggeriment és que el club es plantegi canviar-la cada any. Si tan important és pel bon joc, per què no plantejar-se una partida anual pel canvi de gespa. Bé que hi ha altres partides al pressupost que anualment s'hi incorporen i no afecten directament a l'equip de futbol. Doncs si és així, per què no invertir anualment en un element que sí que influeix directament en els resultats esportius?

En Manchón i l'anterior directiva

A mesura que es van filtrant les males pràctiques comeses per l'anterior Junta directiva, més gran se'm fa el record del recentment mort ex-jugador del Barça de futbol, en Manchón.

Alguns dels anteriors directius del club van, pressumptament, aprofitar-se del Barça per permetre's gaudir d'interessos personals. En canvi, el gran Manchón, que podia haver-se servit de la seva fama gràcies a pertànyer a la coneguda davantera de les cinc copes, recordada en la cançó d'en Serrat: "...Basora, César, Kubala, Moreno i Manchón..." mai no va voler treure'n profit. Considerava que era ell qui devia al Barça i no a l'inrevés. I que ja era prou feliç en poder participar en els partits dels Veterans del Barça i en córrer la banda els dos dies que entrenaven a la setmana.

Com que he tingut la sort de conèixer-lo, puc afirmar que així era: el seu somriure de satisfacció, per poder participar dimarts i divendres en els partidets d'entrenament dels Veterans, demostrava que era l'home més feliç del món en aquells moments. Altres ho han estat dilapidant els diners dels socis. Aquests ja han demostrat el seu sentiment envers Manchón abans de començar el partit contra el Mallorca. Ara hauran de demostrar que en pensen de l'actuació del anteriors directius en la propera Assemblea de Compromisaris. Em penso que no els donaran un aplaudiment i una pregària com ho han fet amb en Manchón.

Cansament físic i mental

Els partits del Barça de futbol d'aquesta temporada s'estan caracteritzant per una baixada d'energies durant les segones parts. Unes bones primeres parts, donen pas després del descans a uns quaranta-cinc minuts més fluixos, on l'equip pateix i sembla superat per l'adversari a l'hora de disputar una pilota dividida o bé de concretar les oportunitats.

Crec que la càrrega de partits de la passada temporada està afectant de manera capital als jugadors. Entre la Lliga, que ja és prou llarga en ser vint equips; la Copa, que és a doble partit; les competicions europees de club; els amistosos per recaptar diners; i els partits de les diferents seleccions, els jugadors arriben al final amb la llengua fora. Si, a sobre, es fa una pretemporada on en arribar ja han de jugar partits amistosos per poder cobrar el club el màxim, i les seleccions també els convoquen siguin amistosos o no els partits que disputen, com poden estar frescos per la nova temporada que encetem? Ni físicament, per la poca preparació, ni mentalment, per l'estrès de la pressió de tants partits importants a disputar sense poder perdre punts que després hagis de lamentar, no poden els jugadors suportar el ritme.

Caldria replantejar-se moltes coses: eliminar els viatges a milers de quilòmetres per guanyar uns diners que després pots pagar en lesions i cansament; jugar la Copa a un sol partit, així com la Supercopa; emprar jugadors novells en els partits amistosos de seleccions per permetre el descans dels qui hi van sempre; i d'altres alternatives que evitin sobrecarregar els jugadors, que són persones i no màquines!

Crits lamentables de l'afició

Suposo que tothom parlarà de la lesió de Messi, de quants partits estarà sense jugar, i de quin càstig ha de rebre que l'ha lesionat. Però vull comentar un altra aspecte del que ha passat en aquesta jugada. O més aviat en el que ha passat després: el que cridava l'afició de l'Atlético de Madrid quan l'argentí era retirat en llitera del camp.

Com ja he comentat en algun altre escrit, em costa entendre que cap afició hagi d'insultar els àrbitres, els jugadors rivals i fins i tot els del propi equip. Crec que s'ha d'anar a gaudir de l'espectacle i no pas a abocar-hi les baixes passions i la mala educació. Però el que de cap manera és comprensible, és el que ha passat ara fa uns minuts: la graderia insultant i desitjant la mort a un jugador que estan treient en llitera després d'haver rebut una entrada fortíssima que no li permet ni tan sols sortir del camp pel seu propi peu.

Si se sanciona el club per crits racistes, no s'hauria també de sancionar per declarar la mort a algú? Si no s'atura, el següent pas pot ser que algú baixi al camp i intenti rematar el jugador, tot esperant que la massa l'aplaudeixi, com els gladiadors al circ romà!

Experiments no, gràcies!

Per trobar justificants a la derrota d'ahir al Camp Nou, he llegit i escoltat com a principal argument el "virus Fifa". Personalment no hi estic d'acord. Crec que l'alineació és la raó més vàlida per explicar que ahir es perdés contra l'Hèrcules.

Penso que a aquestes alçades de temporada, quant ben poques vegades han pogut entrenar junts, no hi ha motiu per fer tants canvis en l'equip inicial. A més, l'entrenador està donant un missatge psicològic als jugadors: és un partit fàcil, perquè deixa a la banqueta a varis titulars, i per tant no caldrà esforçar-se gaire per poder guanyar el partit. Si a sobre el rival és un recent ascendit, el missatge s'impregna encara més en la ment dels jugadors.

I per reblar el clau, tenim la història recent: en d'altres partits on s'ha fet aquest experiment, el Barça ha sortit escuat: el Sevilla a la Copa i el Rubin Kazan a la Champions han vençut a l'Estadi aprofitant que es van trobar davant un equip amb molts jugadors no titulars.

No vull dir amb això que sempre han de jugar els mateixos onze jugadors, sinó que les rotacions, que són necessàries amb tants partits seguits durant la temporada, han de ser d'un o dos jugadors com a màxim. Ahir en mancaven quatre!