Quina llàstima!

He vist alguns partits del torneig d'alevins d'Estepona, on el Barça s'ha proclamat campió un any més.

Deixant de banda els resultats i la tècnica d'alguns dels jugadors de varis equips, el que m'ha sobtat més és com imiten el que veuen dels futbolistes professionals: com intenten enganyar els jutges de banda encara que hagin sigut els darrers en tocar la pilota, com afirmen no haver tocat el contrari que han llençat a terra d'una puntada, com fan veure que els han fet molt de mal i després si no els fan cas es posen a córrer com esperitats, etc.

Quina llàstima que imitin els mals exemples dels grans! I quina mesquinesa dels seus entrenadors en no evitar-ho!

A poques hores del final

Quan resten poques hores pel final de la temporada, és el moment de fer una reflexió sobre com afronta el culé d'avui i el de fa uns anys la possibilitat de perdre la Lliga en el darrer partit.

Molts anys enrera el culé optaria per alguna de les següents possibilitats: estripar el carnet; treure el mocador i escridassar "fora, fora"; recordar tots els ajuts que hauria rebut l'equip que finalment hagués guanyat el campionat; demanar el cap del tècnic i del president; i pensar que el millor seria donar la baixa a tots els integrants de la plantilla i fer foc nou.

D'uns anys ençà, però, la mentalitat ha canviat: malgrat la desfeta, estaríem orgullosos de l'equip: de la seva forma de jugar; de com s'han deixat la pell; de que siguin en la seva immensa majoria gent de la casa; i demanaríem només uns quants retocs per tal que la temporada vinent s'arribés al final amb més aventatge que enguany. Però no voldríem cap revolució total.

De tota manera, aquest escrit és simplement una filosofada perquè aquest vespre serem campions de Lliga!

Quan no els resta cap argument

És ben curiós de veure avui les webs dels dos diaris esportius de Madrid. Enlloc de donar arguments sobre com s'ha arribat al darrer partit de la Lliga, els per quès, les causes i les conseqüències previsibles, em trobo amb un tema "nou": tot hagués canviat si l'àrbitre del Sevilla - Barça hagués xiulat un penal per empenta de Piqué.

O sigui que:

-- El desenllaç de la Lliga es resumeix en un penal no pitat?

-- No s'han disputat una trentena de partits abans?

-- El penal que li xiulen al Madrid és el més clar que ha existit a tota la història del futbol?

-- Totes les oportunitats de marcar claríssimes que va tenir el Barça no compten, però un penal a favor del Sevilla sí?

Em penso que quan no els resten arguments de pes, s'han d'inventar d'altres per justificar vendre diaris a qualsevol preu...

El dia que s'ho juga pràcticament tot, jugant en camp contrari, contra un equip que necessita guanyar per assegurar la Champions, amb molt de nervis propis i pressions des de Madrid, en Guardiola tria com a davanters tres jugadors amb menys experiència que d'altres.

Bojan, 19 anys; Messi, 22 anys i Pedro, 22 anys. Tenint jugadors més experimentats (vaques sagrades que diria en Cruyff) com Henry i Ibrahimovic, se la juga amb els qui considera que seran els més adients pel tipus de partit que espera trobar-se.

I pels minuts finals, on hi ha molts que pensarien que caldria algú amb moltes taules per tancar un partit que ha esdevingut complicat, tria en Jeffren, 22 anys.

Quins nassos!

Córrer massa risc

Per tots aquell que desconfiaven d'en Valdés com a porter de garanties pel Barça, i en conec uns quants, la present temporada no els haurà donat arguments per seguir sense fiar-se'n. Crec que ha estat una temporada excel.lent vist des de la porteria: ho ha fet molt bé, i ha gaudit des del camp de l'excel.lent joc dels seus companys.

Tot i això, sempre hi ha coses a millorar. Des del meu punt de vista, en Valdés, de tant voler jugar a l'excel.lència com la resta de l'equip, corre massa riscos. Faré esment al darrer partit contra el Vila-real, però crec que ens podem remetre a d'altres partits només fent una mica de memòria: quan surt de l'àrea per arribar abans que el contrari a una pilota que ha superat la defensa del Barça, rebutja amb el peu la pilota cap a mig camp, enlloc de fer-ho cap al lateral.

Entenc que ho fa amb la bona intenció que els companys puguin continuar la jugada, enlloc de penjar la pilota a la segona graderia com fan la majoria dels porters. Però és massa risc: de la mateixa manera que poden rebre la pilota els seus companys, també ho poden fer de vegades els contraris i aprofitar-ho per intentar fer un gol a porteria buida. Així va passar contra el Vila-real, que va tenir dues oportunitats per aconseguir-ho abans que el Barça fes el seu primer gol.

De ben segur que tècnics i porter deuen xerrar sobre el tema, però des de fora així és com ho veig i ho manifesto.

No s'han agafat festa

Avui, diada dels treballadors, els del Barça no s'han agafat festa i han guanyat posant-hi molta voluntat i treball.

I no era fàcil, vistes les anteriors confrontacions amb el Vila-real, un equip que ens té ben presa la mesura. Però avui, deixant de banda les dues oportunitats que han tingut els groguets a l'inici del partit, no han pogut fer la guitza un cop més al Barça. Tant de bo això es repeteixi en la propera visita al camp del Sevilla (i que treiem endavant els dos partits a casa, és clar!)

I quin gust dóna veure com aplaudeixen al Barça al final del partit, tot reconeixent el bon joc que planteja!

Volen festa fins el final

Uns i altres estan decidits a mantenir l'emoció fins el darrer partit de Lliga. Ni tan sols Guardiola, que a principis d'aquesta temporada va dir que no es repetirien els rècords de l'any passat, ho ha encertat: s'estan superant i de bon tros: punts, gols, victòries... I a més a més, no ho fa un de sol, sinó que són dos els equips estratosfèrics!

Doncs esperarem fins el darrer partit per poder esclatar de joia aleshores. En gaudirem encara més, que no pas una Lliga guanyada a cinc partits per l'acabament. Si el cor ho supera, és clar!

Aprendrem enguany?

Un cop deixat clar que estic orgullós de la lluita i de les ganes de jugar del Barça, enfront l'ensopiment del veure-les venir i patada endavant de l'Inter, la pregunta que se'm planteja és si el cos tècnic i els jugadors aprendran enguany el que sembla que no varen aprendre l'any passat.

M'explico: al primer partit de l'eliminatòria de semifinals contra el Chelsea de l'any passat, vàrem veure un partit molt semblant al d'enguany contra l'Inter a l'estadi. Un equip molt tancat darrera, amb dues clares línies de contenció, i esperant l'errada del Barça per sortir al contracop. Resultat final: no es va poder fer cap gol, i aquest any sí que s'ha marcat un gol però ha estat insuficient.

Després d'un any que s'ha tingut per reflexionar sobre què va passar en aquell partit i com es podria solucionar, no s'ha aconseguit res?

No hi ha hagut temps per visionar aquell vídeo i preparar vàries jugades que trenquessin les dues línies defensives?

Dels fracassos s'ha d'aprendre. Si no és així es torna a ensopegar en la mateixa pedra!