Tot i que reconec la dificultat de jugar amb un resultat advers contra un equip italià, que a més a més està entrenat pel Mourinho, crec que la remuntada és possible.
Creure-hi és el primer pas per assolir-ho. El segon és no pensar en dos gols i ja està. Cal jugar com s'ha fet contra equips com el Lió, Bayern la temporada passada, o contra l'Arsenal en aquesta: jugar com sempre i marcant tots els gols possibles, sense resultadismes.
Què els ha passat pel cap als jugadors del Xerès per acabar el partit perdent els estreps?
Els ha provocat una part del públic, els jugadors del Barça, la impotència per veure que no se'n surten, ...?
Què en treuen d'acabar plens de targetes i expulsions, que els impediran jugar en propers partits?
El Barça de bàsquet ha perdut avui el seu partit al País Basc. El que hauria de ser una cosa normal, perdre un partit fora de casa, ha esdevingut enguany una cosa ben rara, atesa la superioritat que ha demostrat durant la lliga regular tot perdent només tres partits, un cop sumat el d'avui.
Vàries raons ho poden explicar, des del meu punt de vista. La primera és que no ha jugat cap dels dos alers carismàtics: el Navarro s'ha quedat a Barcelona, i el Basile s'ha lesionat de bon començament. La segona és que ha mancat "cap" en determinades fases del partit, bé per manca de concentració defensiva, bé per excessiva pressa quan s'han vist per sota al marcador, a manca de pocs minuts pel final. I la tercera és l'excel.lent partit del Lagun Aro, sobretot defensivament. És cert que han tingut molt d'encert en els triples, però la seva defensa ha estat determinant per ofegar el joc dels pívots del Barça.
Espero que aquesta derrota serveixi perquè tot veient el vídeo del partit s'adonin els jugadors que per molt bons que siguin, cal que estiguin molt concentrats en el que fan per poder guanyar qualsevol equip, i també per demostrar un cop més com n'és d'important el joc del Navarro, no només pels punts que aporta, sinó per la intimidació que suposen les seves entrades a cistella ja que el contrari no sap si llençarà una "bomba" o bé dividirà el joc cap a algun dels pívots mentre ell s'emporta els defensors.
Ja hi poso esforç, ja! I bona voluntat, també! Però no sóc capaç de veure que sigui el davanter del Santander el qui ensopega amb el porter i s'autolesiona per la resta de la temporada. Els del Competició ho han escrit molt clar, per la qual cosa deu ser que no hi veig bé.
Per rematar la feina feta, han decidit aplicar el mateix criteri pel defensa del Madrid, Albiol. Ja que muntem espectacle, fem-lo dels grossos i deixem que pensis que perjudiquem dos cops al Barça (ells mai no ho farien, oi?)
Però no passa res. Això és espectacle! O com diria en Mourinho: és pur teatre.
L'editorial a un diari esportiu de gran tirada, animant el Madrid a guanyar el clàssic "por lo civil o por lo criminal" no és una gran mostra d'esportivitat ni d'ètica periodística.
L'Eduardo Inda, més que esperonar els jugadors, el que podia haver provocat és que es generés violència. I que fos justificada a l'empara del triomf final, com la passada temporada ho va intentar l'entrenador del Madrid al camp del Barça quan va ordenar que durant els primers minuts diferents jugadors fessin faltes continuades al Messi, per tal de marcar-li el terreny des de bon principi. Si d'aquell partit es recorda aquesta actitud com el recurs del qui es reconeix perdedor i petit, espero que del clàssic d'enguany es recordi aquest editorial com la vergonya del periodisme esportiu.
Tot llegint els comentaris d'uns i altres sobre l'àrbitre del passat Madrid-Barça es pot dir que ha aconseguit no agradar ningú.
Els del Barça pensem que podria haver un penalti al principi del partit sobre Messi, que Alonso i Ramos haurien d'haver estat expulsats, i que Gago i companyia no van veure cap targeta quan se la mereixien de llarg.
Els del Madrid al.leguen que el gol de Messi va ser després d'aturar el passi d'en Xavi amb el braç, que no hi ha mans voluntàries al gol anul.lat al Madrid, que Piqué va fer penalti al Ronaldo i que Alves hauria d'haver estat expulsat.
I per si això fos poc, els que s'anomenen neutrals diuen que l'àrbitre no ho va fer bé, perquè com que era el seu darrer clàssic ja que es retira, ja tenia premeditat que no pitaria penaltis ni expulsaria ningú.
Enlloc de retirar-se amb el cap alt, l'àrbitre se n'anirà amb la crítica de tothom. Ha aconseguit unanimitat, això sí...
Guanyar dos partits de bàsquet seguits a camp del Madrid no és feina fàcil, i el Barça ho ha aconseguit. Felicitats, doncs!
Han evitat el relaxament si haguessin pensat que encara tenien un altre partit de marge, i han aconseguit el passi a la final four amb molt de mèrit. Endarrera queda el segon partit de la sèrie on gairebé tot va sortir malament, tant en tir com en faltes i rebots. I a més la lesió de Morris no va permetre la mateixa rotació d’altres partits.
Ara cap a París. Serà bo que segueixin recordant que han de lluitar cada pilota i rebot si volen complir l’expectativa de ser la millor plantilla europea. A la final four no hi ha espai per un partit com el segon d’aquesta sèrie, perquè te’n vas cap a casa ben ràpid. Estic segur que el cos tècnic no els ho permetran i lluitaran fins al darrer instant!
Primerament dir que el Barça ha fet una gran primera part contra l’Arsenal.
Un cop dit això, com poden permetre’s un relaxament tan gran a la Champions? No estem a la Lligueta! Si l’espifies te la claven i tindràs problemes!
Valdés, que ha fet una gran intervenció, ha parat més tard una pilota amb una sola mà, com demostrant que bé que ho sap fer. Busquets, passa al company sense mirar perquè està gaudint molt i el contrari li pispa la pilota. Maxwell marca de vista, perquè li està sortint tot fins al moment. Pedro no pot amb la seva ànima i canvien a Messi. Ibrahimovic veu porta dos cops i ens permetem canviar-lo per fer un homenatge a l’Henri. Keita ja no pot més i no pot doblar el lateral per ajudar-lo. En fi, massa suficiència ha permès que ens empatin.
Tot i això, crec que el Barça guanyarà al Nou Camp i passarà l’eliminatòria. Però avui podíem haver-ho deixat sentenciat…
