Cansament físic i mental

Els partits del Barça de futbol d'aquesta temporada s'estan caracteritzant per una baixada d'energies durant les segones parts. Unes bones primeres parts, donen pas després del descans a uns quaranta-cinc minuts més fluixos, on l'equip pateix i sembla superat per l'adversari a l'hora de disputar una pilota dividida o bé de concretar les oportunitats.

Crec que la càrrega de partits de la passada temporada està afectant de manera capital als jugadors. Entre la Lliga, que ja és prou llarga en ser vint equips; la Copa, que és a doble partit; les competicions europees de club; els amistosos per recaptar diners; i els partits de les diferents seleccions, els jugadors arriben al final amb la llengua fora. Si, a sobre, es fa una pretemporada on en arribar ja han de jugar partits amistosos per poder cobrar el club el màxim, i les seleccions també els convoquen siguin amistosos o no els partits que disputen, com poden estar frescos per la nova temporada que encetem? Ni físicament, per la poca preparació, ni mentalment, per l'estrès de la pressió de tants partits importants a disputar sense poder perdre punts que després hagis de lamentar, no poden els jugadors suportar el ritme.

Caldria replantejar-se moltes coses: eliminar els viatges a milers de quilòmetres per guanyar uns diners que després pots pagar en lesions i cansament; jugar la Copa a un sol partit, així com la Supercopa; emprar jugadors novells en els partits amistosos de seleccions per permetre el descans dels qui hi van sempre; i d'altres alternatives que evitin sobrecarregar els jugadors, que són persones i no màquines!

Crits lamentables de l'afició

Suposo que tothom parlarà de la lesió de Messi, de quants partits estarà sense jugar, i de quin càstig ha de rebre que l'ha lesionat. Però vull comentar un altra aspecte del que ha passat en aquesta jugada. O més aviat en el que ha passat després: el que cridava l'afició de l'Atlético de Madrid quan l'argentí era retirat en llitera del camp.

Com ja he comentat en algun altre escrit, em costa entendre que cap afició hagi d'insultar els àrbitres, els jugadors rivals i fins i tot els del propi equip. Crec que s'ha d'anar a gaudir de l'espectacle i no pas a abocar-hi les baixes passions i la mala educació. Però el que de cap manera és comprensible, és el que ha passat ara fa uns minuts: la graderia insultant i desitjant la mort a un jugador que estan treient en llitera després d'haver rebut una entrada fortíssima que no li permet ni tan sols sortir del camp pel seu propi peu.

Si se sanciona el club per crits racistes, no s'hauria també de sancionar per declarar la mort a algú? Si no s'atura, el següent pas pot ser que algú baixi al camp i intenti rematar el jugador, tot esperant que la massa l'aplaudeixi, com els gladiadors al circ romà!

Experiments no, gràcies!

Per trobar justificants a la derrota d'ahir al Camp Nou, he llegit i escoltat com a principal argument el "virus Fifa". Personalment no hi estic d'acord. Crec que l'alineació és la raó més vàlida per explicar que ahir es perdés contra l'Hèrcules.

Penso que a aquestes alçades de temporada, quant ben poques vegades han pogut entrenar junts, no hi ha motiu per fer tants canvis en l'equip inicial. A més, l'entrenador està donant un missatge psicològic als jugadors: és un partit fàcil, perquè deixa a la banqueta a varis titulars, i per tant no caldrà esforçar-se gaire per poder guanyar el partit. Si a sobre el rival és un recent ascendit, el missatge s'impregna encara més en la ment dels jugadors.

I per reblar el clau, tenim la història recent: en d'altres partits on s'ha fet aquest experiment, el Barça ha sortit escuat: el Sevilla a la Copa i el Rubin Kazan a la Champions han vençut a l'Estadi aprofitant que es van trobar davant un equip amb molts jugadors no titulars.

No vull dir amb això que sempre han de jugar els mateixos onze jugadors, sinó que les rotacions, que són necessàries amb tants partits seguits durant la temporada, han de ser d'un o dos jugadors com a màxim. Ahir en mancaven quatre!

A Jaume Llauradó

Aquest escrit està dedicat al Jaume Llauradó, atès que ha sofert la pèrdua de la seva muller, la Lolita, després d’una llarga malaltia.

Benvolgut Jaume,

Serveixin aquestes lletres per expressar-te el meu condol per la mort de la teva muller. Rep una abraçada sincera que vol transmetre el meu desig d’acompanyar-te virtualment en aquests moments de dolor, i de posar-me a la teva disposició pel que puguis necessitar d’un company de feina i d’esport molts anys enllà, però que continua recordant-te, i agraint-te haver-me permès treballar al costat teu.

Em tens al teu costat.