Quan resten poques hores pel final de la temporada, és el moment de fer una reflexió sobre com afronta el culé d'avui i el de fa uns anys la possibilitat de perdre la Lliga en el darrer partit.
Molts anys enrera el culé optaria per alguna de les següents possibilitats: estripar el carnet; treure el mocador i escridassar "fora, fora"; recordar tots els ajuts que hauria rebut l'equip que finalment hagués guanyat el campionat; demanar el cap del tècnic i del president; i pensar que el millor seria donar la baixa a tots els integrants de la plantilla i fer foc nou.
D'uns anys ençà, però, la mentalitat ha canviat: malgrat la desfeta, estaríem orgullosos de l'equip: de la seva forma de jugar; de com s'han deixat la pell; de que siguin en la seva immensa majoria gent de la casa; i demanaríem només uns quants retocs per tal que la temporada vinent s'arribés al final amb més aventatge que enguany. Però no voldríem cap revolució total.
De tota manera, aquest escrit és simplement una filosofada perquè aquest vespre serem campions de Lliga!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada