El Sandro Rosell ha parlat de ser el president de tots, d’acabar amb tots els ismes, d’anar tots plegats. Però després de les primeres declaracions tant d’ell com de la nova junta, sembla que no vulgui aconseguir-ho. Tan fàcil com seria passar de puntetes sobre el tema del president d’honor fins que arribi l’assemblea on havia de plantejar si els socis volien o no aquesta figura, el que ha fet és tot el contrari: donar-li rebombori i despertar vells records.
Ha faltat temps perquè en Johan Cruyff saltés de la seva cadira i anés esperitat cap a l’estadi ha fer el seu propi numeret. Si ells xerren, jo també (suposo que deu haver pensat).
Un gran final per un assumpte que ja va començar malament quan en Joan Laporta va treure’s del barret aquesta presidència d’honor, a darrera hora i sense consultar-ho als socis.
I el que és pitjor: enlloc de crear ponts de diàleg, cada cop es posicionen més lluny i més encastellats a la seva posició. Mal presagi!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada