Com es pot ser tan provocador? O bé tan curt de mires? O potser tan venjatiu? O tan interessat?
Sigui quina sigui la raó, el moment de nomenar Cruyff com a president d’honor no és el més adient. Acabant-se el mandat, quant tocaria plegar veles i deixar la nau el més endreçada possible, es pren una decisió que pot provocar enrenou entre la tripulació ara i problemes pel proper capità.
Una decisió tran transcendental, no per la funció del càrrec que és merament honorífica sinó per la pròpia persona que l’ocupa, no pot ser presa sense més. Ho diguin o no els estatuts, caldria una ratificació de l’Assemblea de socis que refrendés un nomenament d’aquesta alçada.
Si, a més a més, la persona que és nomenada no reuneix la condició de rebre el consens de gairebé tothom, encara amb més raó per a no donar-li un càrrec que precisament hauria de ser el referent de tots els barcelonistes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada